Donant-hi voltes

Arriba el moment de plantejar-me seriosament com encarar l’entrevista a un dels nois de l’Espai Jove.

D’aquesta entrevista, hauran de sortir les respostes als interrogants que em plantejo en la meva recerca.

Fa uns dies que penso com l’hauré de plantejar. Sí que he anat uns dies a l’Espai i he parlat amb el noi que entrevistaré, però el poc temps de què disposo per a realitzar la recerca, i el fet que l’Espai solament estigui obert dijous i divendres, crec que és un handicap afegit.

Ara per ara, no tinc la confiança guanyada del meu informant. Potser el veuré algun dia més abans de l’entrevista però potser no. Per tant, considero important rumiar com la plantejaré.

D’entrada, considero que hauré de fer els possibles per mostrar-me propera. Això vol dir, d’una banda, que el meu interlocutor no em pot veure com a estranya. La diferència d’edat és important però sóc prou jove com perquè no em vegi molt llunyana. A veure si m’explico, crec que el fet de ser jove em pot resultar una avantatge per a guanyar-me la seva confiança. Aquell dia, crec que serà important tenir present la imatge: uns texans i un jersei poden ser una bona opció. Sembla que no, però l’aparença pot crear barreres.

De cada un dels dies que he anat a l’Espai Jove, n’he sortit amb quelcom del qual puc tibar un fil.

El primer dia que hi vaig anar, la dinamitzadora em va comentar, arran de la reducció de l’horari d’obertura de l’Espai, que s’estava convertint en un petit gueto. Hauré de veure si els usuaris ho vivien així. Sóc conscient que l’entrevista amb un dels nois no em permetrà fer generalitzacions però sí que em pot aportar informació rellevant.

Els nois veien que l’equipament es convertia en un petit gueto? Ho sentien així? Serà interessant veure les respostes sobre aquest aspecte ja que abans potser es tractava d’un petit gueto però ara és un equipament municipal, durant moltes hores, buit.

El segon dia que vaig anar a l’Espai era un dia excepcional. Com ja vaig explicar en el seu moment, hi havia un caos general de soroll, corredisses i gent. Rumiant-hi, crec que potser aquella sensació de caos me la va donar a mi. El meu interlocutor també hi era aquell dia. Li podré preguntar com ho va viure ell. Potser el que per a mi va ser un caos per a ell va ser una tarda normal, fins i tot  especialment divertida.

El darrer dia que hi vaig ser, parlant amb el meu informant, explicant-li que feia un treball per a la universitat, em va dir que quan a ell li manen treballs d’aquest tipus opta per no fer-los; se’ls inventa. Aquest treballs li demanen a l’institut, un espai essencialment educatiu. La contundència de les seves paraules em planteja dubtes. Per què rebutja la feina que li demanen? Es posiciona en una cultura contra-escolar? Aquest oposició també es trasllada a l’espai jove? Potser a l’Espai Jove, pel fet de no ser un espai “formal” d’educació, no provoca aquesta oposició als processos educatius.   

Crec que la clau del meu treball estarà en el punt de vista èmic. Hauré d’estar atenta a no fer prevaldre el meu posicionament i intentar fer aflorar els criteris de significació del meu informant. L’objectiu principal crec que ha de ser veure si l’informant, com a usuari de l’Espai Jove, percep els processos educatius que s’hi donen.

Per les estones que he estat allà i pel què he parlat amb les dinamitzadores, a més de l’experiència que tinc en la relació amb joves en l’àmbit del lleure, estic convençuda que a l’espai joves  es produeixen processos educatius.

A través de l’entrevista he de procurar veure si aquests processos són percebuts com a tals pels mateixos usuaris o, en tot cas, si són conscients del valor educatiu que els aporta l’Espai Jove de Vilavariada.  

Al parlar de la idea de procés, entenc aquest com una successió de fenòmens que tenen lloc en un espai (Espai Jove) i en un moment determinats. Entenc que el procés educatiu ha de provocar algun tipus de canvi als subjectes de l’educació. Es tractarà de veure si aquests processos tenen lloc i si els subjectes de l’educació en són conscients. Si més no, es tractarà de veure com els viuen i els experimenten.